Àngel Simon: “La reutilització de l’aigua és clau per garantir el subministrament a les ciutats del futur”

En el context del 150è aniversari d’Aigües de Barcelona, el president executiu d’Agbar, Àngel Simon, ha destacat que “la voluntat de la companyia és estar al costat de la ciutadania i les administracions, com ho hem estat al llarg d’aquests últims 150 anys, i que per tant comptin amb el nostre suport a l’hora de fer front als reptes de la ciutat i del país”. Aquest ha estat el missatge de fons de la conferència que ha ofert avui al migdia Àngel Simon durant un dinar col·loqui a la Casa Llotja de Mar organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. “Garantir el subministrament d’aigua sostenible i el sanejament són dos dels grans reptes clau de la ciutat de Barcelona, la solució dels quals passa per invertir en reutilització i depuració d’aigües residuals”, ha afirmat.

Per assolir-ho, la companyia continuarà pel camí de l’excel·lència pel que fa a la gestió de l’aigua i l’aplicació de tecnologia puntera. Així mateix, dins el seu compromís contra l’exclusió social, seguirà garantint que ningú no es quedi sense aigua perquè no la pot pagar. “Ja estem donant veu al ciutadà per implicar-lo en aquest dividend social i, a més, seguirem avançant en la constitució de consells socials de barri”, ha afegit Àngel Simon. En aquest sentit, ha assenyalat que, des del 2012, unes 16.400 famílies (més de 50.000 persones) s’han beneficiat de les bonificacions per pagar el subministrament de l’aigua, cosa que ha suposat destinar més de 5,7 milions d’euros al Fons de Solidaritat per garantir el dret a l’aigua per a les persones en risc d’exclusió social.

Durant la seva intervenció, Àngel Simon també ha afirmat que “Aigües de Barcelona sempre ha estat present per donar resposta als moments més difícils de la història de Barcelona –epidèmies, episodis de sequera, multiplicació de la població–, invertint en infraestructures, innovant i posant el seu coneixement al servei de la ciutat i de la ciutadania. I tot això perquè hi ha hagut històricament un compromís mutu entre la companyia i les administracions a llarg termini, i també gràcies al talent de les persones que han dedicat la seva vida professional a aquest compromís amb Barcelona i l’aigua. És un projecte possible gràcies a l’esforç, tenacitat i professionalitat de molts. Al llarg d’aquests 150 anys hi han passat sis generacions de treballadors, 100.000 persones que han dedicat la seva vida professional al servei de l’aigua”. Així mateix, ha afirmat que “una companyia en què el core business sigui gestionar l’aigua i que dediqui tots els seus esforços a fer-ho, segur que ho farà fregant l’excel·lència”.

Igualment, s’ha posat de manifest que Aigües de Barcelona és l’única empresa d’aigua urbana que ha aconseguit la certificació ISO 22000, que acredita que l’aigua subministrada té la mateixa qualitat sanitària que qualsevol aliment; que any rere any la companyia redueix el consum d’energia del cicle integral de l’aigua, i que, en l’àmbit de la indústria, aposta per avançar cap a l’economia circular, l’objectiu de la qual és arribar al residu zero. “El desenvolupament sostenible és un dels nostres pilars estratègics. Innovem cada dia per fer-ho realitat”, ha assegurat Àngel Simon. Un exemple és que la companyia actualment desenvolupa tecnologia de detecció de fuites d’aigua per satèl·lit juntament amb empreses dels Estats Units i Israel. Un altre exemple és CitySensia, un dispositiu que, incorporat a la flota de vehicles d’Aigües de Barcelona, permet conèixer en temps real la qualitat ambiental de la ciutat.

Impacte econòmic d’Agbar a Catalunya
Durant el dinar col·loqui també s’han destacat les conclusions d’un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona que quantifica l’impacte global de la presència d’Agbar a Catalunya. Així doncs, el 2015 Agbar va generar un impacte econòmic de 1.960 milions d’euros a Catalunya, cosa que significa un impacte econòmic de 5 milions d’euros al dia. També ha contribuït al PIB de Catalunya en 904 milions d’euros, és a dir, un 0,42%; ha creat 10.202 llocs de treball a temps complet, i ha generat gairebé 235 milions d’euros de recaptació fiscal.

Pel que fa a l’impacte econòmic d’Agbar en l’àrea metropolitana de Barcelona és la meitat de la xifra de Catalunya, és a dir, Agbar va tenir un impacte econòmic de 980 milions d’euros en l’àrea metropolitana. En relació amb els llocs de treball a temps complet, en va generar gairebé quatre mil a l’àrea metropolitana, és a dir, el 40% del total català. “El més important és que els beneficis s’estenen a tots els sectors i a tot Catalunya, i que més del 92% dels proveïdors de la companyia són de l’àrea metropolitana de Barcelona”, diu Àngel Simon.

En el dinar col·loqui també hi han participat el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, i el subdirector de La Vanguardia, Manel Pérez, el qual després de la ponència ha moderat un col·loqui obert als assistents.

Els dinars col·loqui de la Cambra de Comerç són fòrums permanents de debat amb personalitats destacades de l’àmbit de la política, l’empresa i l’economia. Se celebren mensualment a la Casa Llotja de Mar, seu d’aquesta associació, i tenen com a objectiu debatre les necessitats, les inquietuds i els interessos de l’empresariat català, així com tractar l’actualitat econòmica i social del país.

Els programes d’innovació i la col·laboració amb start-ups d’Agbar, exposats com a cas d’èxit

IESE ha celebrat la primera edició del Fòrum de Corporate Venturing, en la qual s’ha debatut sobre la participació de grans empreses en start-ups per innovar en models de negoci i productes i serveis. En aquesta jornada han participat Manuel Cermerón, director d’Estratègia i Desenvolupament d’Agbar, i Fernando Rayón, director d’Innovació de Negoci d’Agbar.

En primer lloc, Manuel Cermerón i Fernando Rayón han exposat l’estratègia d’innovació de la companyia, i han destacat el paper fonamental de les accions conjuntes entre agents interns i externs a l’empresa. Segons Manuel Cermerón, “en els últims anys hem fet una aposta molt intensa pel coneixement, i ens hem dotat d’elements per a la innovació”.

“Més enllà del retorn que proporcioni la innovació, l’hem de veure com una gran oportunitat de desenvolupament de la mateixa organització”, ha afegit Manuel Cermerón. En aquest sentit, ha destacat el concepte de smart agriculture com una nova línia de solucions i tecnologies innovadores, amb un fort component digital, per a la millora de l’aigua de reg i de l’agricultura en general, que és el principal consumidor d’aigua dolça del món.

Posteriorment, s’ha exposat com un cas de referència Síty, el programa de suport a emprenedors per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. Fernando Rayón ha explicat que “la implicació de la ciutadania fou clau per a la selecció d’idees” i que el programa ha permès conèixer millor l’usuari final per respondre a les seves necessitats.

En aquesta jornada sobre innovació corporativa han participat els responsables d’Innovació d’empreses com Abertis i CaixaBank així com representants d’incubadors i start-ups com Incubio i SmartMonkey. Es tracta de la primera jornada del Fòrum de Corporate Venturing de IESE, que tindrà noves edicions al llarg d’aquest any.

Jaime Lamo de Espinosa reclama un pacte d’Estat sobre l’aigua que inclogui transvasaments entre conques

Agbar ha organitzat, juntament amb la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (RACEF), l’acte de presentació de l’informe “L’aigua al món – El món de l’aigua (L’aigua en un món global i sota el canvi climàtic)”, de Jaime Lamo de Espinosa, exministre d’Agricultura i acadèmic de número de la RACEF.

En l’acte, hi ha participat el president executiu d’Agbar, Àngel Simon, el qual ha destacat que “aquest treball és una mostra del compromís de totes dues organitzacions amb les diferents institucions, el coneixement i la cultura, i també amb els 17 Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) definits per les Nacions Unides, la consecució dels quals s’ha de basar en la col·laboració publicoprivada”.

Per la seva banda, Jaime Lamo de Espinosa ha reclamat un pacte d’Estat sobre l’aigua al marge de qüestions polítiques i territorials, que recuperi el pla de connexió de conques per equilibrar la distribució dels recursos hídrics sota un criteri estrictament tècnic en uns moments en què el canvi climàtic exigeix una intervenció urgent.

“Avui resulta evident que Espanya necessita un gran pacte d’Estat sobre l’aigua que condueixi a un pla nacional de conques hidrogràfiques i, sobre aquesta base, a un altre pla nacional de regadius. I tot això, amb la perspectiva de diverses legislatures, que tregui del debat polític aquests temes tan essencials per a la vida econòmica i social d’Espanya”, assegura Lamo de Espinosa al seu informe.

“Espanya no és un país sec pel que fa al seu nivell de precipitacions i aigües subterrànies, sinó que ho és pel que fa a la seva distribució capritxosa. El problema es podria produir si no disposéssim d’aigua, però no és el cas. Per a una població d’una mica més de 44 milions d’habitants, l’escorriment anual del nostre país llança una dotació d’uns 2.500 m3/habitant i any, una xifra que podem comparar amb els 1.000 m3 que defineixen un índex ple de desenvolupament, incloent-hi les necessitats agrícoles i industrials. Hi ha aigua, incloses les aigües subterrànies. Pot ser que no l’hàgim sabut distribuir. Estem davant d’un problema de governança de l’aigua”, argumenta l’acadèmic.

En el seu informe, Lamo de Espinosa insta les diferents administracions i la comunitat científica a reflexionar sobre la conveniència de connectar les conques amb excedents (Nord, Duero, Tajo i Ebre) amb les que presenten escassetat (Pirineu Oriental, Xúquer, Segura, Guadalquivir i Sud), així com a la connexió entre Duero i Tajo i entre Tajo i Guadiana. Així mateix, reclama un increment substancial de la inversió de l’Estat en infraestructures hídriques.

“El nostre estrès hídric exigeix més eficiència en l’ús del recurs, més dotació d’embassaments, més inversions en manteniment i l’eliminació de pèrdues en les xarxes d’abastament. No obstant això, Espanya només inverteix en infraestructures de l’aigua un 0,11% del seu PIB, mentre que França, Itàlia, Alemanya o el Regne Unit, que no pateixen tant l’aridesa i l’estrès com Espanya, dupliquen aquest percentatge, amb un 0,25% del seu PIB.”

En l’acte, que ha tingut lloc a la seu de Foment del Treball a Barcelona, també hi han participat Jaime Gil Aluja, president de la RACEF, i els acadèmics Francesc Granell i Ramón Tamames. Aquests últims han ressaltat que els populismes que s’estan posant “de moda” a Espanya posen en risc un model que funciona amb criteris d’eficàcia i eficiència, i han considerat la necessitat de l’existència d’un regulador de l’aigua únic i independent a Espanya, com ja tenen altres països, com és el cas de Portugal.