Léo Heller advoca per una regulació sòlida al sector de l’aigua
El Relator Especial de Nacions Unides per als drets humans a l’aigua i al sanejament, Léo Heller, ha destacat avui al Fòrum de l’Economia de l’Aigua celebrat a Barcelona que la forma de superar el debat entre la gestió pública i privada és la regulació. “Sé que aquest tema és molt controvertit, també a Espanya. Pel que fa als drets humans, no hi ha una preferència, l’important són els resultats”, ha destacat.
Així mateix ha posat de manifest la importància de comptar amb un model de regulació sòlid. En concret, Léo Heller ha assenyalat que els problemes han sorgit en aquells països on “la regulació és molt feble o on no hi ha regulació en absolut. L’aigua és un be vital que ha de ser regulat per garantir l’interès general”. Heller ha recordat, no obstant, que “cal ser molt acurat a l’hora de decidir per un model de gestió”.
D’altra banda, l’alt responsable de Nacions Unides ha admès la seva preocupació per les polítiques populistes. “Hi ha una emergència global de Governs populistes que poden derivar en polítiques que no tinguin en consideració la defensa dels drets humans, especialment en aquelles persones més vulnerables”.
Sobre el dret humà a l’aigua, Heller ha destacat la “forta desigualtat entre classes socials i població urbana i rural, així com les asimetries de gènere. Tenim un quadre molt desequilibrat pel que fa a l’accés a l’aigua potable”, ha alertat Heller. Uns 2.100 milions de persones al món consumeixen aigua de forma poc segura, un xifra que representa el 29% de la població mundial. De fet, almenys 2.000 milions de persones al món consumeixen aigua contaminada per matèria fecal. “Hi ha un risc de creixents bretxes en el compliment dels drets humans”, ha conclòs el Relator de Nacions Unides.
En el cas del sanejament, la situació empitjora. “És dramàtic, és un dels aspectes més endarrerits en l’avanç del compliment dels drets humans al món”, s’ha lamentat Heller. “Dos terços de la població mundial no té accés a una instal·lació de sanejament de manera segura”. Prop de 1.000 milions de persones defequen a l’aire lliure, dels quals aproximadament la meitat estan a l’Índia.
La responsable del Programa Hidrològic de la UNESCO, Blanca Jiménez Cisneros, i l’encarregat del programa Aliança Global d’Operadors d’Aigua d’ONU-Habitat, José Luis Martín Bordes, han participat en un diàleg sobre el dret humà a l’aigua, un dret tan vital que ha d’estar per sobre de conflictes territorials i polítics. No en va, com ha destacat l’alta directiva de la UNESCO, al món hi ha 592 aqüífers compartits per 140 països.
En aquest mateix sentit, el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat, Albert Castellanos, ha recalcat en el seu discurs d’inauguració que els desafiaments que comporta la gestió de l’aigua a Catalunya “requereixen la plena cooperació dels sectors públics i privats, perquè l’òptima gestió de l’aigua és una tasca col·lectiva”. Castellanos ha enumerat els grans reptes que afecten a Catalunya en matèria d’aigua com “mantenir i fins i tot millorar l’altíssim nivell que hem aconseguit en el subministrament i qualitat en un context de canvi climàtic; o la pressió pel creixement de la població i de l’activitat econòmica. Tenim el repte d’aconseguir un consens social per mantenir aquesta trajectòria”, ha destacat Castellanos.
Per la seva banda, el director acadèmic del Fòrum de l’Economia de l’Aigua, Gonzalo Delacámara, ha tancat el Fòrum subratllant la necessitat que “es concedeixi a l’aigua un perfil més alt en l’agenda política i fer un focus més intens en les discussions sobre els desafiaments més importants sobre l’aigua”.
Així mateix ha posat de manifest la importància de comptar amb un model de regulació sòlid. En concret, Léo Heller ha assenyalat que els problemes han sorgit en aquells països on “la regulació és molt feble o on no hi ha regulació en absolut. L’aigua és un be vital que ha de ser regulat per garantir l’interès general”. Heller ha recordat, no obstant, que “cal ser molt acurat a l’hora de decidir per un model de gestió”.
D’altra banda, l’alt responsable de Nacions Unides ha admès la seva preocupació per les polítiques populistes. “Hi ha una emergència global de Governs populistes que poden derivar en polítiques que no tinguin en consideració la defensa dels drets humans, especialment en aquelles persones més vulnerables”.
Sobre el dret humà a l’aigua, Heller ha destacat la “forta desigualtat entre classes socials i població urbana i rural, així com les asimetries de gènere. Tenim un quadre molt desequilibrat pel que fa a l’accés a l’aigua potable”, ha alertat Heller. Uns 2.100 milions de persones al món consumeixen aigua de forma poc segura, un xifra que representa el 29% de la població mundial. De fet, almenys 2.000 milions de persones al món consumeixen aigua contaminada per matèria fecal. “Hi ha un risc de creixents bretxes en el compliment dels drets humans”, ha conclòs el Relator de Nacions Unides.
En el cas del sanejament, la situació empitjora. “És dramàtic, és un dels aspectes més endarrerits en l’avanç del compliment dels drets humans al món”, s’ha lamentat Heller. “Dos terços de la població mundial no té accés a una instal·lació de sanejament de manera segura”. Prop de 1.000 milions de persones defequen a l’aire lliure, dels quals aproximadament la meitat estan a l’Índia.
La responsable del Programa Hidrològic de la UNESCO, Blanca Jiménez Cisneros, i l’encarregat del programa Aliança Global d’Operadors d’Aigua d’ONU-Habitat, José Luis Martín Bordes, han participat en un diàleg sobre el dret humà a l’aigua, un dret tan vital que ha d’estar per sobre de conflictes territorials i polítics. No en va, com ha destacat l’alta directiva de la UNESCO, al món hi ha 592 aqüífers compartits per 140 països.
En aquest mateix sentit, el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat, Albert Castellanos, ha recalcat en el seu discurs d’inauguració que els desafiaments que comporta la gestió de l’aigua a Catalunya “requereixen la plena cooperació dels sectors públics i privats, perquè l’òptima gestió de l’aigua és una tasca col·lectiva”. Castellanos ha enumerat els grans reptes que afecten a Catalunya en matèria d’aigua com “mantenir i fins i tot millorar l’altíssim nivell que hem aconseguit en el subministrament i qualitat en un context de canvi climàtic; o la pressió pel creixement de la població i de l’activitat econòmica. Tenim el repte d’aconseguir un consens social per mantenir aquesta trajectòria”, ha destacat Castellanos.
Per la seva banda, el director acadèmic del Fòrum de l’Economia de l’Aigua, Gonzalo Delacámara, ha tancat el Fòrum subratllant la necessitat que “es concedeixi a l’aigua un perfil més alt en l’agenda política i fer un focus més intens en les discussions sobre els desafiaments més importants sobre l’aigua”.