El canvi climàtic és el repte més gran que afronta la humanitat. El Dia Mundial del Medi Ambient, promogut per les Nacions Unides cada 5 de juny, focalitza enguany el seu missatge a restaurar les terres, aturar la desertificació i enfortir la resiliència a la sequera. Aquesta crida a l’acció ens recorda la urgència de protegir el nostre planeta.
Segons la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació, gairebé la meitat de la població mundial resideix en zones “degradades”; és a dir, zones que pateixen desertificació. Des de l’any 2000, els episodis de sequera han augmentat un 29% a escala global. En concret, Espanya és un dels països de la Unió Europea que estan més afectats per la sequera actualment, sobretot al sud i a Catalunya, i la seva ciutadania és de les més conscienciades.
Veolia, referent mundial de la transformació ecològica amb solucions en aigua, energia i residus, ha publicat enguany la segona edició del Baròmetre de la Transformació Ecològica dut a terme a escala global juntament amb la consultora Elabe, que destaca aquest grau més alt de conscienciació de la població espanyola davant el canvi climàtic. Així, un 78% se sent vulnerable davant dels seus efectes, davant de la mitjana mundial, que se situa en el 65%. D’altra banda, el 80% de la ciutadania espanyola considera que es pot veure afectada per un deteriorament de la seva qualitat de vida, davant del 68% global.
A Espanya, Agbar —que forma part del grup Veolia i representa un hub de coneixement del cicle integral de l’aigua—, actua des de la proximitat al territori subministrant aigua a 13,5 milions de persones i presta servei a 1.100 municipis. En l’esforç col·lectiu per actuar davant del canvi climàtic, i davant del repte de la desertificació i la sequera, en particular, la companyia ha reforçat la seva estratègia de solucions innovadores per a la preservació i la gestió sostenible de l’aigua. Aquestes solucions es basen en models circulars i s’inspiren en la natura mateixa, amb la finalitat de cuidar i restaurar els ecosistemes a les instal·lacions del grup, així com en espais naturals clau. Un exemple: al parc El Recorral de Rojales (Alacant), Hidraqua, que forma part del grup, ha creat en col·laboració amb l’Ajuntament una zona humida de cinc llacunes artificials amb aigua regenerada. Una varietat de vegetació i fauna salvatge prospera ara en un nou paisatge la funció del qual consisteix a evitar abocaments al medi ambient en episodis de pluges torrencials.
Reutilització per ser més resilients
L’economia circular és al centre de les activitats del grup. Davant el context actual d’escassetat hídrica, Agbar aposta per la regeneració i la reutilització posterior de l’aigua per donar-hi múltiples usos nous. El reg, tant de zones verdes urbanes com de conreus, la neteja de les ciutats o la devolució d’aigua regenerada en condicions òptimes a rius i aqüífers per reiniciar el cicle de captació ja són alguns exemples funcionals d’aquesta solució. L’equació no pot ser més clara: com més quantitat d’aigua regenerada hi hagi en circulació, menys dependència hi haurà de la climatologia i, en general, es generarà menys pressió sobre els recursos hídrics disponibles.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, el 25% de l’aigua que es consumeix avui ja és aigua regenerada. Això s’aconsegueix gràcies a l’ecofactoria del Baix Llobregat, que depura les aigües residuals que hi arriben i, després d’un tractament avançat, fa servir aquesta aigua regenerada per a nous usos urbans, agrícoles i industrials.
També trobem exemples que són referents a escala nacional a la Regió de Múrcia. Allà, l’aigua regenerada de les depuradores de La Hoya, a Llorca, i de Cabezo Beaza, a Cartagena, ja serveix per a usos agrícoles en camps propers, i contribuïm així a apaivagar els efectes de la sequera a la zona.
A més de regenerar l’aigua per reutilitzar-la, un altre eix fonamental del grup consisteix a naturalitzar les instal·lacions i minimitzar la petjada ecològica per transformar-les en infraestructures verdes. Precisament a Cabezo Beaza, aquest enfocament, que es basa en la reducció de productes fitosanitaris, la lluita contra espècies invasores i la creació de zones d’alimentació i refugis per a animals, ha permès reintroduir la malvasia capblanca, un ànec bussejador peculiar i molt escàs a Espanya. Així mateix, als aiguamolls artificials de depuració de Begudà, a Girona, s’ha pogut observar el nòctul gegant, un ratpenat en perill d’extinció en aquesta contrada.
Definitivament, el canvi climàtic és el repte més gran al qual ens enfrontem com a societat. La conscienciació ambiental és una part fonamental d’aquest repte, i tots podem contribuir a promoure-la; Agbar també s’hi compromet mitjançant l’organització d’exposicions i tallers i la recollida de residus a les platges, entre altres accions. Cada gota d’aigua, cada gra de sorra compten. Junts podem idear i concretar noves solucions més respectuoses amb la nostra Terra.